Els instruments prehistòrics

La música és un dels principis més difícils de cercar en els orígens humans. Les seves empremtes no són gens evidents, com tampoc els seus objectes. L'arqueologia ens ha mostrat les primeres proves materials del Paleolític, amb les quals hem pogut determinar una datació més o menys exacta de l'aparició dels primers objectes musicals.

La majoria dels objectes provenen de contextos associats amb Homo sapiens, és a dir, del Paleolític Superior, tot i que encara hi ha dubtes sobre si l’espècie de Neanderthal pot ser classificada com una espècie capaç de produir música. En qualsevol cas, no hi havia proves materials suficients per suggerir amb fonaments que aquesta espècie normalment produeix instruments musicals (Morley, 2013).

La majoria dels objectes trobats són flautes fabricades a partir de diàfisis d'ocells perforades que tenen una estructura més o menys similar i que responen la mateixa necessitat (Buisson, 1990). També hi ha altres categories d'instruments bastant desconeguts, com ara xiulets (Fig.1 Shelter Laugerie-Basse, Dordogne) o litòfons, els quals són tan fàcils de reconèixer. Per tant, cal tenir en compte que aquests instruments, la morfologia dels quals és més semblant a l'actual, són més fàcilment identificables. Així doncs, hem de reconèixer que l'estudi dels instruments musicals ha estat esbiaixat per una visió parcial centrada en la investigació dels objectes més familiars: les flautes.

Figura 1 Xiulet sobre falange. L'abric de Laugerie-Basse, Dordogne

Les flautes han estat presents des del començament del Paleolític Superior, incloent els períodes de l'Aurinyacià (40.000 a 29.000 BP), Gravetià (31.000 a 22.000 BP), Magdalenià (17.000 a 12.000 BP) i també hi ha alguns exemples en el Solutrià (22,000 a 17,000 BP). La majoria de les flautes pertanyen al Gravettà (Morley, 2013).

És el cas d'Isturitz (Pyrénées Atlantiques, País Basc francès), un dels llocs més espectaculars en quant a troballes de flautes paleolítiques. Isturitz és una cova on s’hi troba la seqüència completa del Paleolític Superior. En aquesta seqüència, les manifestacions de l'art són presents des dels seus inicis: objectes d'os, fusta i ivori adornats i perforats, plaquetes de pedra gravades, art parietal i una estalagmita adornada que té propietats acústiques. El fet de que les flautes apareguin durant totes les fases cronològiques suggereix que el lloc té una sèrie de característiques específiques (acústica, matèries primeres, localització) que faciliten la producció d'aquest tipus d'instrument. Algunes diàfisis d'ocells utilitzades per a la producció de flautes es podrien identificar com pertanyents a la família Accipitriformes (o raptors diürnes), però a causa de les transformacions i fragmentacions antròpiques de les peces, no es pot fer una classificació taxonòmica adeqüada. Existeixen peces molt complertes i peces en molt mal estat, però gràcies a la gran quantitat de material ha sigut possible identificar diferents etapes de fabricació. S'han identificat diferents tipus de decoracions, com ara incisions fines en paral·lel o línies ondulades a través de la flauta (Fig. 2) (Buisson, 1990).

Figura 2 Detall d'une flauta del jaciment d'Isturitz, on es poden veure incisions paral·leles al costat d'un forat preparat.

L'altre centre de producció de flautes es troba a Swabian Alb (Schwäbische Alb), una serralada al sud-oest d'Alemanya. Hi ha diferents coves (Geissenklösterle, Hohle Fels, Vogelherd), on hi ha exemples famosos d'elements simbòlics com ara escultures d'animals i éssers humans, peces gravades i altres elements simbòlics. Totes les flautes trobades provenen de l'Aurinyacià i pertanyen a la mateixa tradició de fabricació. Es fan amb diferents radis de cigne (Cygnus Cygnus) (fig. 3 Geissenklösterle), de voltor comú (Gyps fulvus) (fig. 4 Hohle Fels) i amb ivori de mamut (Mammuthus primigenius) (Morley, 2013). També s'han identificat diferents fases de fabricació, ja que la transformació de l'os en flauta és un procés que deixa traces característiques i identificables per reconstituir la cadena operativa. A més, el tractament d'ivori per fer una flauta és molt més complex que el tractament aplicat als ossos d'ocells; això significa que hi havia una tècnica molt desenvolupada específicament per a aquest tipus d'instrument. Fins i tot es pot veure que el procés de fabricació és clarament diferent per les característiques particulars que aquesta flauta: es produeixen estries de qualsevol objecte que ens mostren que la seva forma va ser esculpida amb gran detall i sobretot en el moment en què l'artesà talla acuradament la peça al llarg de les capes naturals d'ivori (Conard, 2007).

Figura 3 Flauta de Geissenklösterle

Figura 4 Flauta de Hohle Fels