Neurociències i cognició musical

La música és l’art de combinar i d’harmonitzar els sons i els silencis rítmicament i d’inserir-los correctament en el temps. De la mateixa manera que la música ha existit en totes les cultures des del Paleolític superior (aproximadament fa 35.000 anys) fins als nostres dies, la recerca durant l’últim segle ha demostrat fermament que l’existència de la música és un tret fondamental i determinant de l’espècie humana. Quins són els factors que podrien testimoniar una certa musicalitat al Paleolític superior? Aquí presentem, a través de l'anàlisi de diverses obres de recerca publicades, diversos factors que demostren que la noció de "música" acompanya la prehistòria, ja sigui en la seva evolució, en els ritus, en les seves cultures o o en la seva cultura material.

Larousse defineix la cognició com un terme referit a totes les estructures i activitats psicològiques, la funció de la qual és el coneixement, a diferència de l'afectivitat. Per tant, podem definir la musicalitat com un tret natural, que es desenvolupa de forma espontània i que es basa i es limita per la biologia i la cognició. Tot i així, la música es pot definir també com una construcció social i cultural basada en aquesta mateixa musicalitat. No obstant, com indiquen Henkjan Honing i Annemie Ploeger en la seva obra Cognition and the Evolution of Music : Pitfalls and Prospects (Cognició i evolució de la música: Dificultats i perspectives) "és important separar els aspectes biològics (o genètics) i cognitius (o funcionals) que poden contribuir a la musicalitat. Tot i que que sigui comú suposar que hi ha una correlació entre els genotips específics i trets cognitius específics, cada vegada apareixen més estudis que mostren que les espècies genèticament relacionades poden mostrar habilitats cognitives similars que genèticament les espècies més properes no mostren (De Waal, 2009). Per exemple, els humans i les aus semblen compartir la seva musicalitat en certa mesura, mentre que els humans i els ximpanzés no ho fan (Fitch, 2009).

Segons Steven Mithen, professor i especialista de la prehistòria de la Universitat de Reading, la música neix del concepte d '"identitat cultural" que aparegué amb l'Homo sapiens "és clar, doncs, que la música de llavors era bastant diferent de la d'avui. No tenia la mateixa musicalitat. Consistia més aviat en sons i ritmes com per exemple, picant de mans o peus. La noció de ritme es desenvolupà prou aviat en els éssers humans i sembla ser adquirida per algunes espècies d'aus. Es deriva d'una certa predisposició a una forma de comunicació complexa, essencialment en la "vocalització" que portarà als humans la capacitat del llenguatge.

En els éssers humans, els llaços socials i emocionals es promouen i s’enforteixen dins d'un grup, en part, a través de la música. Aquesta és la teoria compartida per Robin Ian MacDonald Dunbar, on el cant i la dansa imiten els efectes neuroquímics dels nostres ancestres homínids, com ara l'alliberament d'endorfines, els quals tenen importants conseqüències socials. Les investigacions realitzades durant els últims segles mostren diverses maneres d'adaptació a la música. Per exemple, Charles Darwin pensava que la música no tenia cap benefici per a la supervivència humana, però va suggerir que podria tenir un paper potencial en l'èxit reproductiu, argumentant que les vocalitzacions musicals eren l’origen del llenguatge.

L'ús de la música es podria descriure com una tecnologia (punt de vista no adaptatiu), similar al control del foc per part d'humans primerencs, amb importants conseqüències biològiques i culturals. Però segueix existint el dilema sobre si la música prové d'una adaptació evolutiva o bé és un producte de la cultura. No obstant això, "La singularitat de la música per a l'ésser humà, la seva universalitat a través de les cultures i la seva aparició primerenca en el desenvolupament són compatibles amb la música com a adaptació evolutiva. No obstant això, la flexibilitat i la generativitat de la música i la seva ràpida evolució són compatibles amb la transmissió cultural i no amb l'adaptació. Segons Trainor, l'adaptació i la transmissió cultural són els elements bàsics que conformen els orígens de la música " (Without it no music: cognition, biology and evolution of musicality).

Enllaç al vídeo !